Pre-pre assaig, abans de l’assaig general d’El Messies
Dilluns cinc de desembre a les 18,30 hores, – a vuit dies de la presentació d’El Messies” -. Anam calentant calderes, intensament, de fet l’auditòrium i sala d’assaig ens comença a tornar petita. La gent ha fet cas a Irina, ha escanejat i imprés les seves darreres intruccions, es concentra, no importa si estam una micona estrets, la botelleta d’aigua a la vora i el caramel a la butxaca per si ens pega tussina…. el llàpis ben afilat i la partitura ben desgastada de moltíssims cantaires; allà que des de fa sis-set hiverns el darrer trimestre va i ve com a mínim un parell de vegades cada cap de setmana…També ben plena d’anotacions i de recomanacions dels diferents preparadors/directors que han passant pel nostre davant al llarg d’aquests anys.
Iniciam la intensa quasi mitja hora de tècnica vocal, Irina, una mica escanyolida per l’esforç d’aquests darrers dies, no ens dona treva -ni se la dona a ella – ( per això s’ha posat una samarreta de “super-woman”).
Començam la primera peça ” And the Glory”, la que ens introdueix al concert… i de la que coneguts i familiars ens han dit a la sortida del concert: “Sen’s ha posat la pell de gallina quan heu entrat vosaltres, tot ha canviat i ens hem endinsat dins un núvol…”
La que maneja la màquina, ingènuament, corr a immortalitzar aquests moments pensant que aquestes bellíssimes harmonies quedaran plasmades al papel “couche” o a la màquina digital… Al manco l’expresió dels cantaires, el seu esforç, sí intentam RETENIR-HO i perpetuar-ho.
El nostre pianista tampoc descansa, Valentin Moldovan s’acopla a les nostres necessitats, no es queixa amb les repeticions i de tan en quan festeja a les jovenetes de la primera fila….
Quan el “climax” arriba al sòtil i la concentració és màxima, ens apareix l’equip d’IB3 ” Crònica d’avui”, que vol transmetre en directe un tros del nostre assaig. Són atesos pel Vicepresident de l’Orfeó Ramon Llull, Joan Jesús Fiol. Així i tot els coralistes – com si de professionals és tractés -, seguèixen a la seva tasca sense immutar-se ni desconcentrar-se.
L’assaig és espès, immens, extens… arriba Joan Barceló, director de l’Orquestra Jove que ens acompanyarà a les darreres provatures i el dia de l’actuació… mira i escolta la feta. Què deu pensar? Deu trobar molts defectes?… Ara és el moment d’ajudar-nos!
A les vint-i-una i busques tancam el llibre, abaixam la guàrdia, escoltam les darreres recomanacions d’Irina, li aplaudim l’esforç i partim cap a casa més contents que unes pasqües, a gaudir d’un dia de relax, festa i renovació… i fins el dissabte horabaixa a la Llar.
CANTAIRES MÉS I MILLOR! FORÇA QUE JA QUEDA POC!!!
Xisca, !enhorabona per aquestes fotos i el muntatge que has fet¡ Seràn un bon record de l’assaig d’ahir. Ànim que ja queda menys per al gran dia…!!!
Una abraçada.
Gràcies amiga per aquesta crònica d’un assaig important!
Que l’energia positiva ens acompanyi a tots en els darrers esforços. Feim i ferem bellesa gràcies a l’empenta de la nostra excelent directora.
Guao Xisca, te has lucido!!! tremendo reportaje, por aquí me cae una lagrimita de emoción. El concierto es el gran reto sin duda, pero todo esto que va pasando antes, el tiempo que invertimos trabajando, aprendiendo y compartiendo es para mi el gran tesoro. Gracias por ir recogiendo los pedazos y poniéndolos en orden. petons.
Xisca: La meva més sincera enhorabona! Has fet una feinada i et felicit perquè has agafat tot el millor del cor, amb l’expressivitat de la directora superwoman i de tots els cantaires i pianista
. Una passada de fotos!!! Això encara motiva més pel concert de dimecres. L’esforç de cada assaig val un món. Moltes gràcies per compartir-les amb tots i esperam tenir molts més 
. Una abraçada, Pilar.
Un gran treball que restarà per sempre a dins la encara petita història(però gran per la il.lusió que ens mou)del nostre grup. Gràcies Xisca i a tots els que amb la vostra feinada feis possible que tot l’engranatge funcioni.
Xisca, com me va passar per alt tot això que has penjat?
!Quina feinada, ets una artista bloguera en tota. Fins i tot te perdon que a en Jaume li diguis que te seny de Bisti vella. On s´ha vist mai al home mes valent, rapid, i aixerit dir-li això. La veritat seny en te, però de persona, bona, aguda, feinera etc.Es el meu estimat marit, i damunt retretar-lo amb Irina… Be tu me vares dir que els havia de enmarcar perquè son les dues persones que me fan passar mes gust. Amb això tens tota la raó. Au idò moltes gràcies i fins demà,encara ens queda feineta.